Aquest dimarts es compleiexen deu anys de la mort de l'artista Josep Guinovart, i per commemorar-ho, la Fundació Espai Guinovart ha organitzat un ampli programa d'exposicions, taules rodones, lectures, concerts i projeccions de documental per redescobrir l’artista que va conrear la pintura, l’escultura, el gravat, la il·lustració, l’escenografia i el cartellisme.

Les exposicions són la columna vertebral de les activitats de l’Any Guinovart, comissariat per l’escriptor i crític d’art Àlex Susanna. En declaracions a l’ACN, Maria Guinovart, presidenta de la Fundació Privada Espai Guinovart Agramunt i filla de l’artista, ha explicat que l’Any Guinovart consta de més de setze exposicions diferents arreu de Catalunya que mostren diferents vessants de l’artista, com per exemple el seu lligam amb el món de la música, el Guinovart figuratiu del 53 o un Guinovart que veu de les arrels.

Ha explicat que l’objectiu que s’han fixat en aquesta celebració és ‘fer un Guinovart present a la ciutat’ i que la gent i els joves redescobreixin la seva figura. Una quinzena de mostres s’apropen a la figura de l’artista des de diferents perspectives. De fet, s’analitzarà la manera com utilitzava els objectes per convertir-los en obres d’art, la relació que va establir amb la naturalesa i la influència que va tenir en la seva obra, o són un recorregut per la seva obra pictòrica o cartellística.

L’Any Guinovart també consta d’altres activitats. L’Ajuntament de Barcelona posarà el nom de ‘Sala Guinovart’ a la sala de reunions on hi ha una peça de l’artista. Al maig, es farà la projecció a la Filmoteca de Catalunya dels documentals i entrevistes que s’han fet sobre la figura de Guinovart, i la Institució de les Lletres Catalanes declararà l’any 2018 Any Guinovart amb l’objectiu que sis autors parlin d’una peça de Guinovart en sis espais diferents on hi ha obra seva.

Maria Guinovart ha destacat que la fundació organitzarà un itinerari guiat per les seves nombroses obres a Barcelona: tres murals realitzats per al vestíbul i la sala de teatre i cinema de les Llars Mundet; un mural per a l’edifici Pirelli de Barcelona (1957); els murals per a l’habitatge de pisos socials al P. Joan de Borbó 43, i el d’un edifici residencial del Turó Park, tots dos de J.A.Coderch; l’esgrafiat d’un edifici del carrer Balmes amb Pàdua (1963), de Carmona Sanz; la Borsa de Barcelona, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i l’escultura de l’Institut Francès de Barcelona (obra de Coderch).