Pel voltant de l’any 1400 va arribar a Verdú el primer artesà ceramista. Aquest va introduir la ceràmica al municipi urgellenc, una tradició que perdura fins el dia d’avui, i que molts mestres terrissaires, com l’Enric Orobitg, treballen als seus tallers.

Per divulgar aquesta tradició i la tasca dels ceramistes, aquest artesà imparteix uns tallers al seu obrador als alumnes de les escoles. En aquestes sessions, l’Enric explica als estudiants les tècniques d’elaboració tradicionals del càntir de ceràmica negra, l’objecte més típic de Verdú.

El procés comença amb l’obtenció de la matèria prima, el fang, barrejant terra amb aigua i deixant-la descansar. Després, aquesta barreja es guarda en un lloc tapat i humit, fins que el ceramista elabora la peça al torn, i finalment, es posa al forn, seguint un procés ben peculiar, ja que aquest fang entra de color vermell, i al final de la cuita esdevé negre.

Aquesta tècnica, a més, fa que el càntir sigui porós i l’aigua transpiri, la qual cosa fa que baixi la temperatura sobre uns 7ºC i sempre estigui fresca.  

Amb el pas dels anys, l’ofici de ceramista s’ha anat perdent, i actualment sol queden tres tallers a Verdú.

En la seva visita l’obrador de l’Enric, els escolars tenen la possibilitat de realitzar una peça de ceràmica amb l’ajuda del mestre artesà. Una vegada acabada i cuita, el ceramista els porta aquests petits tresors als seus centres.