Tàrrega reconstrueix en una exposició el seu passat urbanístic medieval. La mostra visualitza un ingent treball de recerca topogràfica que defineix, carrer per carrer i casa per casa, com era l’antiga vila d’entre els segles XV i XVII, a les darreries de l’Edat Mitjana i a principis de l’Edat Moderna. Conjugant fonts documentals històriques i eines tecnològiques de darrera generació, el Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega ha aconseguit detallar la fesomia urbana medieval del centre històric de Tàrrega i l’herència que n’ha perdurat fins al present. Es tracta d’un treball pioner i referent al món. Si bé ja s’havien usat ortofotos d’alta resolució en façanes d’edificis, mai abans s’havien aplicat a una zona urbana tan extensa i de forma tan exhaustiva com ara s’ha fet a Tàrrega. L’exposició, titulada “Topografia urbana de Tàrrega · Segles XV, XVI I XXI”, es pot visitar fins al 30 de juny al Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega i s’acompanya d’un llibre que es presentarà al públic el proper 31 de maig.

Acurat procés de treball
En aquest treball han invertit esforços durant tres anys un equip de quatre persones. L’origen rau en una idea de l’historiador Josep Xavier Muntané, el qual va ordenar i transcriure els llibres d’estimes de Tàrrega de l’any 1501 custodiats a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. Els documents van permetre determinar tots els immobles que integraven la trentena de carrers i places del nucli antic. Seguidament, l’arqueòloga Anna Colet va aplicar les planimetries del segle XVI damunt un plànol dels immobles actuals. Això va donar peu a l’arqueòleg Oriol Saula a localitzar i documentar els elements arquitectònics de l’època que encara perduren en l’actualitat (voltes, arcades, cellers, columnes,...). Finalment, Josep Giribet i el seu equip de Calidos van captar fins a 70.000 fotos d’alta resolució de totes les façanes del centre històric de Tàrrega, fent possible alhora una reconstrucció en realitat virtual que també es pot apreciar a l’exposició. La tasca constitueix, per tant, una font de gran valor documental, patrimonial i arxivístic que esdevindrà de referència en el camp de la investigació topogràfica.

També s’exhibeixen tresors arquitectònics de l’època
Els visitants de l’exposició (i ben aviat els lectors del llibre) tenen així l’oportunitat de fer un salt enrere en el temps i endinsar-se en la Tàrrega medieval. I no només pel que fa a l’urbanisme. Gràcies als llibres de bans, també s’ha pogut documentar els seus habitants, a què es dedicaven i fins i tot alguns episodis i conflictes de la vida quotidiana. La mostra inclou tresors arquitectònics del fons del museu targarí que per primera vegada s’exhibeixen al públic. Destaca un finestral del gòtic primerenc que s’atribueix a l’antic ajuntament de la vila. També s’hi poden admirar un capitell recuperat el setembre passat a les excavacions realitzades a la plaça del Pare Carles Perelló (podria ser un vestigi de l’antic convent de la Mercè) i un altre capitell procedent de la capella de Sant Anna, cedit per la família Casanelles. Ceràmiques, estris i objectes de l’època completen la proposta museogràfica.

Agraïment a la col·laboració ciutadana
L’alcaldessa de Tàrrega i presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, va encapçalar l’acte inaugural celebrat dimecres. Perelló va lloar la laboriosa feina dels responsables de la recerca per ordenar tot un trencaclosques documental i oferir-lo a investigadors i públic en general. També va agrar la col·laboració ciutadana per deixar accedir als habitatges i sondar els vestigis medievals que encara hi romanen. A l’acte no van faltar els autors de la recerca junt amb el director dels Museus de Tàrrega, Jaume Espinagosa, i el restaurador Albert Gaset, que ha recuperat l’esplendor de les peces arquitectòniques exposades.