Descoberta de restes del sistema defensiu i d’accés de la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol de Tornabous

06/10/2020

Les troballes realitzades indiquen que el sistema d’accés a la ciutat ibèrica era força complex, amb una entrada principal i d’altres secundàries al lateral

Les darreres campanyes d’excavació realitzades el desembre de 2019 i el juliol de 2020 al jaciment ibèric del Molí d’Espígol de Tornabous posen al descobert les restes de muralles, d’una torre i d’una petita porta d’accés a la ciutat. L’objectiu d’ambdues campanyes era descobrir la fesomia de la ciutat ibèrica en un lloc on encara no s’hi havia intervingut mai: el quadrant nord-est de l’espai del monument.

Des del Departament de Cultura s’ha reafirmat el compromís amb la recerca arqueològica i la voluntat de fer nous passos en aquesta ciutat ibèrica de l’Urgell.

Per la seva banda, l’alcalde de Tornabous ha valorat positivament que s’hagi fet una segona fase d’excavacions.

Els treballs desenvolupats aquests dos anys han posat al descobert les restes de les muralles corresponents a la primera edat del ferro (segle VII aC), al període ibèric antic (segles VI-V aC) i al període ibèric ple (segles IV-III aC), així com algun dels habitatges d’aquest darrer moment. A partir d’excavacions i d’estudis precedents, s’ha pogut determinar que els diferents perímetres de muralla estaven disposats de manera concèntrica. Corresponen a les diferents fases de creixement del jaciment: del nucli central inicial, la fortalesa de la primera edat del ferro, a la complexa ciutat ibèrica del segle III aC.

Si bé les restes de la primera i segona muralla són parcials, i ja antigament van ser espoliades per robar-ne la pedra i fer altres construccions a la mateix ciutat, les defenses de la muralla dels segles IV-III aC han proporcionat importants novetats.

D’aquesta muralla, s’ha posat al descobert un parament sòlid, construït amb carreus de calcària de format mig/gran, del qual se’n conserva una longitud considerable. El parament segueix la progressió d’altres restes d’aquesta mateixa muralla, ja conegudes més al nord i també per la geofísica. La descoberta més destacada ha estat la troballa d’una torre que partint de la muralla progressa cap a l’exterior: és una estructura massissa, de bona factura, però encara no se n’ha pogut determinar l’extensió. Aquesta troballa vindria a indicar la possible existència d’una porta en aquest sector, de la qual la torre en formaria part com a element de flanqueig.

Amb tot, l’element més sorprenent ha estat la descoberta d’una poterna o petita porta d’accés a la ciutat, situada a l’altra banda de la torre, en forma de colze, amb un mur avançat a la muralla. Aquest conjunt podria donar peu a pensar en un sistema d’accés a la ciutat ibèrica força complex, amb una entrada principal, i d’altres secundàries laterals.

Els treballs arqueològics continuaran al llarg de la primavera del 2021.

Noèlia Burgos