Les mesures de conservació, impulsades per la Generalitat, encaminades a revertir la situació de les aus estepàries a la plana de Lleida comencen a donar els primers resultats. Després d’anys de retrocés de les poblacions d’aquestes aus al territori, els resultats d’un estudi dut a terme pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) revelen un augment significatiu de la presència d’ocells esteparis i altres espècies lligades a l’agricultura en els guarets gestionats com a mesures compensatòries de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA).

En els últims 40 anys, la intensificació agrícola, així com el desenvolupament urbanístic i agropecuari que s’estan produint a la plana de Lleida, han reduït l'extensió i la qualitat de l'hàbitat disponible per a les aus estepàries d’aquesta regió, que encara alberga la major part d’espècies d’aquest tipus d’aus presents a l’estat espanyol. Un recent informe de l’Estat de la Natura de Catalunya ha posat de manifest que aquest grup d’ocells es troba entre els més amenaçats al territori, amb una davallada global d’un 27% en les seves poblacions entre el 2002 i el 2019.

Entre les diferents actuacions de conservació destinades a frenar aquesta regressió, destaca la declaració de 8 Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Altres mesures han estat l'arrendament o adquisició i gestió de terrenys esteparis i de guaret, l'habilitació de llocs de nidificació, la posada en marxa de programes de cria per a reforçar algunes poblacions o la senyalització de línies elèctriques per a reduir el risc de col·lisió.

El conjunt d’accions realitzades s’exposen en una publicació duta a terme conjuntament per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Institució per a l'Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL). Aquest article ha estat seleccionat per publicar-se a The Changing Status of Arable Habitats in Europe, un volum científic internacional que recull exemples destacats sobre la conservació de la biodiversitat de zones agrícoles.

En aquest context de millora, un article publicat ara a la revista Journal of Applied Ecology analitza també la resposta dels ocells esteparis a la gestió de més de 3.400 hectàrees de guarets arrendades en el marc de les mesures compensatòries de la Declaració d’Impacte Ambiental del Segarra-Garrigues. Situar els guarets a les finques amb un major potencial per a l’avifauna i ajustar-ne el maneig agrícola als requeriments de les espècies d’ocells diana expliquen aquesta millora en les poblacions d’aus estepàries.

“Els resultats d'aquestes actuacions deixen un marge per a l'optimisme”, explica Santi Mañosa, professor de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBIO). “Tot i que la situació actual de moltes espècies està lluny de ser òptima i les accions de conservació necessiten millores, l'escenari actual és millor del que hauria estat en absència de qualsevol mesura de gestió”, afegeix.