El Museu Tàrrega Urgell engega un nou programa sobre la cura de la comunitat

El Museu Tàrrega Urgell va acollir dissabte la jornada Viure la Mort en el marc del nou programa Museu i Cura, que neix d’una preocupació per la cura i les relacions entre les persones, per com encara molts espais institucionals i culturals resten tancats i inaccessibles a molts públics, i romanen espais exclusius i excloents, tot reflexionant al Museu sobre la comunitat i la cura. L’acte es va obrir amb la benvinguda d’Oriol Saula, director tècnic del museu, que va destacar la necessitat d’enfocar el museu cap a problemes de la comunitat en un moment de pandèmia i de guerra, on vivim la mort de manera constant a la nostra vida quotidiana.

Segons Àger Pérez Casanovas, qui va impulsar l’acte, "la interdependència ens inclou a tots i totes. Avui més que mai, és nostra també la responsabilitat de decidir qui compta i qui no, quines morts es vetllen, quines persones reben refugi i quines són implícititament condemnades a la mort.” Per últim, l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, va celebrar que aquest actes tingués lloc en un equipament cultural com el Museu, que es va convertir en un lloc de trencament de tabús.

La jornada estava organitzada en col·laboració amb el Servei de Suport al Dol de Ponent i Associació Alzheimer Tàrrega. S'hi van facilitar dos tallers, un sobre la importància de la preparació per a la mort i un sobre estratègies de dol. Es van facilitar noves mesures d’accessibilitat com un espai lliure d’essències per les persones amb SQM i un espai relaxat amb pocs estímuls, que va ser una de les necessitats d’accés més demandades a la inscripció.

Taules rodones

Tot seguit, la primera taula rodona va abordar La responsabilitat de la pròpia mort. Clara Lago, infermera experta en cures pal·liatives i professora de la UdL, va dialogar amb Anna Corbera, psicòloga de l’Associació Alzheimer Tàrrega, sobre les fases del dol i la importància de la comunicació sobre el període de final de vida. Com Lago va afirmar, cal “donar vida mentre hi ha vida” i no caure en conspiracions del silenci, on s’intenta sobreprotegir als malalts i la família del dolor que pot causar un pronòstic. Va intervenir al torn de preguntes Dolors Morera, presidenta de Dret a Morir Dignament de Lleida.

Finalment, la segona taula va posar en contacte la col·lecció del museu amb la vivència de la mort, amb una comunicació de l’arqueòloga i historiadora Anna Colet sobre Morts desautoritzades i l’artista germano-segarrenc Georg Massanés sobre manifestacions del dol en l’art contemporani. Colet va sintetitzar com hem viscut la mort des dels enterraments prehistòrics neandertals fins a l’actualitat, destacant com algunes morts han estat castigades per les autoritats religioses del moment. “Els malalts de tuberculosis tenien un aspecte blanc i eren una font de contagi, per això els consideraven de vegades vampirs i els enterraven boca terrosa, i amb les cames doblegades sobre el pit, perquè no s’aixequessin”. Al nostre territori, a la necròpolis jueva de Roquetes de Tàrrega hi trobem una dona enterrada en el sentit contrari a la tradició, amb el cap a l’est i els peus a l’oest per no caminar cap a la redempció el dia del Judici Final.

El programa Museu i Cura vol tenir una projecció a llarg termini. El 15 i el 18 de març, el Museu Tàrrega Urgell farà una prova pilot de marató de descripció visual de Tragèdia al call. Tàrrega 1348 dirigida per Casanovas, que ha realitzat aquesta dinàmica amb Carmen Papalia a la Galeria d’Art de Vancouver prèviament.