Tot just arrencava el 2010 i donàvem la benvinguda a la nova dècada quan Jordi Salla, com qui fa un propòsit d'any nou, estrenava secció a Nova Tàrrega per donar a conèixer petites proeses d'esportistes de l'Urgell. Diu que si llavors li haguessin dit que s'allargaria durant 10 anys no s'ho hauria cregut. Ara, amb 121 entrevistes sota el braç, presenta el seu primer llibre (en el marc de la col·lecció Natan de l'Ajuntament de Tàrrega) amb el mateix títol que la secció que el va ajudar a descobrir les vivències més amagades del teixit esportiu urgellenc: Parlant d'esport.

Per a Salla, el llibre és un homenatge a tots aquells veïns del territori que, sense fer gaire soroll, han fet grans gestes. A partir d'una minuciosa tasca de recerca basada en un mètode tan primigeni com el boca-orella, explica que ha conegut gent excepcional de qui s'ha endut "autèntiques lliçons de vida". Destaca que si alguna cosa uneix tots els entrevistats, a banda de la immensa modèstia de no considerar important allò que han fet, és la capacitat de convertir el fracàs en l'origen de l'èxit. Fugir del victimisme, transformar el dubte en repte i superar-se.

El llibre, que es presenta avui a les 8 del vespre a les piscines municipals, també incorpora algunes novetats respecte a les entrevistes primàries. Salla ha volgut engalanar-lo amb un recull d'imatges d'un bon amic, el targarí Josep M. Martí Carnicer. Junts han recorregut la comarca de l'Urgell per fotografiar el racó predilecte de cada un dels entrevistats per tal de donar un toc més de connexió amb el territori a la seva obra.

Nascut just davant de l'antiga impremta del setmanari, Salla reclama la necessitat de donar veu al públic local per no quedar enlluernats per un món distorsionat i magnificat per les grans pantalles. Per a ell, cada una de les entrevistes ha marcat una coneixença i per això diu que entre aquests 121 personatges, "no hi són tots, però no hi sobra ningú".

L'esport com a escola de vida i aprenentatge per als infants

Jordi Salla exerceix com a mestre des de fa 40 anys. Per a ell, era molt important trobar persones que validessin i certifiquessin els valors de l'esport. Salla defineix la pràctica esportiva com una escola de vida i un mitjà que dignifica la persona quan s'esforça per assolir un repte. Diu que és una dimensió privilegiada d'unes pautes de vida i una font inesgotable d'aprenentatges per a tothom.

Educativament, defensa que el valor de l'esport és incomparable perquè ensenya als infants una cosa tan essencial a la vida com saber guanyar i perdre. Salla reconeix que el preocupa que s'infli tant el globus de la il·lusió als més petits que els fem pensar que tots poden ser Messi. "L'obsessió del número u és una concepció piramidal de l'esport i per als infants ha de ser un mitjà recreatiu. No cal inocular el virus de la competència des de tan petits perquè fent creure que tothom pot arribar a ser el millor, estem creant una societat de frustrats", defensa.

En aquest sentit, Salla confessa que el secret per aconseguir la màxima autenticitat en les seves entrevistes és parlar de la infància perquè ens encara i ens sincera a tots. Posar la gent davant del mirall amb el seu jo del passat fa que cadascú expliqui les seves històries amb una mirada més pura. Salla també creu fermament que l'esport ens identifica d'una manera tan visceral que ens fa treure una part de la nostra personalitat que molts cops amaguem. Reptes, aprenentatges i superació, potser és això el que veritablement ens atrapa.