Agramunt nomenarà el doctor Laïlla fill adoptiu de la vila

22/03/2017

El ginecòleg de referència a nivell mundial es sumaria a la llista de la qual formen part el mestre i polític Marce·lí Domingo, i l'artista Josep Guinovart

L’Ajuntament d’Agramunt proposarà el nomenament de fill adoptiu al Doctor Josep Maria Laïlla Vicens. La proposta ha rebut la conformitat de tots els grups municipals del consistori així com l’acceptació del mateix Doctor Laïlla. En aquests moments, des de l’Ajuntament d’Agramunt s’està treballant per a la celebració d’un Ple extraordinari que servirà per a adoptar l’acord formal de nomenament i que es preveu que se celebri durant els propers mesos. Laïlla, d’arrels plenament agramuntines (la seva mare era de Cal Roiget d’Agramunt), ha residit a Barcelona on ha desenvolupat la seva extensa tasca professional com a ginecòleg de referència, tot i que ha passat bona part del temps a la seva casa familiar d’Agramunt, especialment durant els caps de setmana i els períodes de vacances. Durant els darrers anys, ha impartit a Agramunt diverses conferències relacionades amb l’obstetrícia i la ginecologia així com les malalties relacionades amb la seva especialitat mèdica. Pare de tres filles, Laïlla sempre ha demostrat la seva gran estima per Agramunt i per a totes les persones de la vila que han acudit a la seva consulta. En la seva especialitat de ginecologia i obstetrícia ha estat i segueix sent una de les referències a nivell mundial. Segons l’alcalde d’Agramunt, Bernat Solé, “el nomenament respon a la seva excel·lència professional però sobretot també pel seu compromís i estima per Agramunt”.

Un ginecòleg de referència a nivell mundial

Josep Maria Laïlla i Vicens va néixer a Barcelona l’any 1948. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona i Premi al millor expedient acadèmic de Llicenciatura, va obtenir l’especialitat en obstetrícia i ginecologia a la mateixa Universitat. Va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude per unanimitat per la seva tesi doctoral sobre la predicció del patiment feta mitjançant l’estudi del medi intern fetal a la Universitat Autònoma. Ha estat Cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Déu de Barcelona des de l’any 1990 del qual actualment n’és Consultor Sènior. Especialista en patologia de sòl pèlvic i medicina fetal i professor catedràtic de la càtedra d’obstetrícia i ginecologia de la Universitat de Barcelona, ha dirigit un total de 23 cursos de postgrau i 17 tesis doctorals. Autor de nombroses publicacions i llibres sobre l’especialitat, amb més de 200 articles a nivell nacional i 76 a nivell internacional. Ha impartit centenars de conferències o ponències en congressos, reunions, simpòsiums. L’any 2011 va ser nomenat President de la Societat Espanyola de Ginecolocia i Obstetrícia, tot i que ja n’havia estat vicepresident des de l’any 2003. L’any 2015 en fou nomenat President d’Honor. També fou president de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia i soci d’honor de la Societat espanyola d’ecografia. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (2010), l’any 2015 fou nomenat Professor Honorífic de la Universitat de Buenos Aires.

Marcel·lí Domingo i Josep Guinovart, els altres fills adoptius d'Agramunt

L’any 1931, en plena República, l’Ajuntament d’Agramunt va nomenar el mestre i polític Marcel·lí Domingo per la concessió de l’actual Escola Macià-Companys quan ocupava el càrrec de Ministre d’Instrucció Pública del Govern de la República. Domingo fou un dels fundadors de Joventut Republicana de Lleida, del Partit Republicà i d’Esquerra Republicana i residí a Agramunt durant uns anys per la destinació del seu pare com a guàrdia civil.

L’any 2002 va ser l’artista i pintor Josep Guinovart qui fou nomenat fill adoptiu d’Agramunt. De mare agramuntina, Guinovart i la seva família van refugiar-se dels atacs a Barcelona en una cabana a Agramunt durant els anys 1937-1938. Durant aquesta estava, Guinovart va viure els estralls dels bombardejos així com les vivències d’un nen al camp, fet que anys més tard l’impulsaren a crear una obra bona part de la qual es troba actualment a l’Espai Guinovart d’Agramunt, seu de la Fundació que també porta el seu nom.

Infolleida